El virus Zika es transmet a través de la picadura de mosquits infectats. La malaltia produeix, generalment, una simptomatologia lleu que pot passar desapercebuda o diagnosticar-se erròniament com Dengue, Chikungunya o altres patologies virals. Els símptomes s'inicien entre tres i dotze dies després de la picadura d'un mosquit infectat i inclouen principalment febrícula, erupció cutània, dolors articulars i musculars, mal de cap o cansament. Aquests símptomes solen durar entre 2 i 7 dies i generalment es resolen sense seqüeles.
El virus Zika va ser descobert per primera vegada en 1947 en el bosc Zika, Uganda, durant estudis de vigilància de febra groga selvàtica en mones Rhesus. Des del seu descobriment, nombrosos estudis han confirmat la circulació del virus en uns quants països africans (Nigèria, Sierra Leone, Costa d'Ivori, Camerun i Senegal) i asiàtics (Pakistan, Indonèsia, Filipines, Malàisia, Cambotja i Tailàndia). Fins a l'any 2007 només s'havien documentat 14 casos humans en tot el món. El brot registrat aqueix any en l'illa de Yap (Micronèsia) va ser el primer brot per virus Zika fora d'Àfrica i Àsia. Entre 2013 i 2014 va tindre lloc un altre brot a la Polinèsia Francesa que es va estendre a Nova Caledònia, i es van detectar també casos en les illes Cook, les Illes Salomó, Samoa, Vanuatu i l'illa de Pasqua (Xile). Al maig de 2015 es va confirmar la transmissió autòctona del virus Zika a Brasil. Actualment s'ha estés la transmissió en la majoria dels països de la regió de les Amèriques.
El virus Zika es transmet a través de la picadura de mosquits infectats del gènere Aedes: Ae. aegypti, present en zones tropicals i subtropicals d'Amèriques i Àfrica, Ae. albopictus, comunament denominat mosquit tigre, present en àrees més temperades i Ae. polynesiensis o Ae. hensilli, presents en el Pacífic.
A Espanya, un dels vectors competents, Ae. albopictus, està àmpliament estés per la costa del Mediterrani, des de Catalunya fins a Andalusia, incloent-hi la Comunitat Valenciana, a més de les Illes Balears i les províncies de Guipúscoa i Osca. El període d'activitat del mosquit és sobretot entre maig a octubre i pica principalment durant el dia i preferentment fora dels habitatges. Sol criar en zones urbanes i periurbanes, tant en hàbitats naturals com artificials amb acumulacions d'aigua per xicotetes que aquests siguen (recipients, canalons, troncs buits o plats de tests).
Els mosquits s'infecten quan s'alimenten amb sang d'una persona infectada pel virus. Si un mosquit infectat pica una persona susceptible, aquesta pot resultar infectada.
Un cas importat és una persona que es contagia fora d'Espanya i que viatja al nostre país on és diagnosticat. La importància dels casos importats virèmics rau en el fet que poden donar lloc a transmissió autòctona del virus en les zones on està present el mosquit vector de la malaltia.
A Espanya tots els casos notificats fins ara són importats.
Una transmissió autòctona implica que les poblacions de mosquits presents en una àrea determinada estan infectades amb el virus i el transmeten a les persones susceptibles a què piquen. Els primers casos de transmissió autòctona estan associats a un cas importat. Quan es parla de transmissió autòctona els malalts no tenen antecedents de viatges a àrees on està present la malaltia.
A Europa no hi ha transmissió autòctona del virus Zika fins ara.
Fins a un 75% dels que s'infecten amb el virus Zika podrien no desenvolupar cap símptoma de la malaltia, per la qual cosa aquesta pot passar inadvertida. La majoria dels que es posen malalts presenten símptomes lleus i es recuperen sense seqüeles.
No obstant això, durant el brot de malaltia per virus Zika ocorregut a la Polinèsia Francesa en 2013 i el recent brot de Brasil s'ha observat un increment en el nombre de casos amb síndromes o malalties neurològiques (per exemple síndrome de Guillain-Barré) que podrien estar relacionades amb la infecció prèvia per aquest virus. També s'ha detectat un increment de malformacions neurològiques en nounats i en particular de microcefàlia (perímetre cranial al naixement menor del normal) que s'ha associat a una infecció de la mare per virus Zika durant l'embaràs. L'associació de la infecció per virus Zika i aquestes complicacions es troba encara en estudi.
No hi ha fins ara tractament específic ni vacuna per a tractar i previndre la infecció d'aquest virus.
Al marge dels casos importats que es puguen identificar al nostre país, el risc depén fonamentalment de la presència del mosquit Ae. albopictus que pot transmetre el virus Zika i que aquest s'infecte a partir d'aquells casos importats.
El risc de transmissió autòctona se centra en les zones geogràfiques on el vector està present i fonamentalment durant els mesos d'estiu, període de major activitat vectorial i en que a més de tindre un nombre més gran de viatgers procedents de països amb circulació del virus també visiten aquestes zones molts residents a Espanya.
Les embarassades tenen el mateix risc que la resta de la població d'infectar-se amb el virus Zika. Moltes d'elles no desenvoluparan els símptomes.
S'està investigant quin és l'efecte que aquest virus podria tindre sobre els fetus. D'acord amb l'anàlisi preliminar de la investigació realitzada per les autoritats de Brasil, pareix que hi ha major risc d'aparició de microcefàlies i malformacions quan la infecció es produeix durant el primer trimestre de l'embaràs. Les autoritats de salut, amb el suport d'Organització Mundial de la Salut i d'altres agències, estan realitzant diverses investigacions que esperen aclarir la causa, els factors de risc, i les conseqüències.
La informació respecte a la transmissió de la mare al bebé durant l'embaràs o al moment del part, és molt limitada. En aquests moments s'estan realitzant estudis sobre la possible transmissió del virus de la mare al bebé i els possibles efectes sobre el bebé.
Independentment dels antecedents, es recorda que les embarassades han de de seguir els controls d'embaràs establits en el programa.
Les principals mesures de prevenció es dirigeixen a evitar el contacte amb el vector (mosquits) reduint la probabilitat de rebre picadures. Mesures per a evitar la picadura en zones amb presència del mosquit:
- Utilitzar pantalons llargs i camises de mànega llarga, calcetins i sabates tancats, cobrint la major superfície cutània
- Utilitzar repel·lents de mosquits com DEET, picaridina, o IR3535 només en la pell exposada i/o roba, seguint les indicacions del fabricant. No utilitzar repel·lents per davall de la roba
- Utilitzar mosquiteres per a cobrir els bressols i els carrets dels bebés
- Quan siga possible, utilitzar aire condicionat a un nivell baix durant la nit, ja que els mosquits tendeixen a evitar climes frescos. Instal·lar o reparar les xarxes de malla fina en les finestres per a evitar l'entrada de mosquits
Les dones embarassades i persones amb malalties immunes o cròniques que hagen de viatjar a països on es transmet aquesta malaltia han de consultar el seu metge abans de realitzar el viatge per a rebre recomanacions específiques sobre l'ús de repel·lents i altres mesures de prevenció de picadures. Es disposa de tota la informació i les mesures preventives a implementar pels viatgers en relació amb aquest esdeveniment de salut pública, en els Centres de Vacunació Internacional. Més informació.
Els viatgers que retornen d'àrees afectades amb sospita d'haver sigut infectats per virus Zika després de l'estada en les zones de transmissió activa del virus, si han experimentat els símptomes mencionats fins a tres setmanes després de l'arribada han de buscar atenció mèdica immediata i informar del seu recent viatge. Així mateix, han d'evitar ser picats per mosquits, usant repel·lents i altres mesures per a reduir la possibilitat de transmissió del virus a altres persones.